Quan tens un fill amb discapacitat

Quan tens un fill amb discapacitat

  • 23 de Maig de 2019

Benvinguts a Holanda


Imatge de Miguel Gallardo

Tenir un nen és com planejar unes fabuloses vacances a Itàlia. Et compres un munt de guies i comences a fer plans fantàstics. El Coliseu. El David de Miguel Ángel. Les góndoles de Venècia. Fins i tot aprens algunes frases útils en italià. Resulta molt emocionant.

Després d’un munt de mesos d’ansiosa espera, per fi arriba el dia. Fas la teva maleta i allà vas. Diverses hores després, l’avió aterra. Apareix l’hostessa i anuncia: “Benvinguts a Holanda”

“Holanda?” et preguntes “com que Holanda? Jo he contractat un viatge a Itàlia! Se suposa que hauria d’estar a Itàlia. Tota la vida he somiat amb anar a Itàlia”.

Però hi ha hagut un canvi en la ruta del vol. Ha aterrat a Holanda i t’has de quedar aquí.

El més important és que no t’han portat a un lloc horrible, repel·lent i brut, replet de pestilència, fam i patiment. És simplement un lloc diferent.

Així que has de sortir i comprar-te noves guies. També has d’aprendre un nou idioma. I coneixes a un grup nou de gent que d’una altra forma mai haguessis conegut.

És simplement diferent. Té un ritme més lent que Itàlia, és menys vistós que Itàlia. Però després d’un temps d’estar allí, respires profundament, mires a la teva al voltant… i comences a adonar-te que a Holanda hi ha molins… i hi ha tulipes. Holanda té fins i tot Rembrandts.

Però tots els teus coneguts estan ocupats anant i venint d’Itàlia… i fan gala contínuament del bé que ho han passat allà. I durant la resta de la teva vida, et diràs “Sí, allà és on se suposava que anava a anar jo. Era el que havia planejat”

I aquest dolor mai, mai, mai desapareixerà…. perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt important.

Però… si et passes la resta de la teva vida lamentant-te per no haver pogut arribar a Itàlia, mai seràs lliure per a gaudir de les coses tan especials i tan meravelloses que té Holanda.

Emily P. Kinsgley